1. Introducció
Abans d’entrar en matèria, definim un emissari submarí com la canonada de sanejament que condueix l’aigua residual des d’una EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) fins a un punt d’abocament localitzat a una certa distància de la línia de costa.
Cal dir que el projecte, enginyeria i construcció dels emissaris submarins es troben regulats a Espanya per l’Ordre de 13 de juliol de 1993, en la qual s’aprova la Instrucció per al projecte de conduccions d’abocaments des de terra a la mar.
La missió fonamental d’un emissari submarí és evitar que les aigües residuals procedents d’activitats antròpiques s’aboquin prop de la costa, amb l’objectiu de minimitzar la contaminació del litoral i eliminar les conseqüències adverses contra la salut humana.
2. Parts d’un emissari submarí
Els emissaris submarins consten fonamentalment de tres parts perfectament diferenciades:
2.1. Estació de tractament
Les EDAR són el punt d’inici de l’emissari submarí. En elles les aigües residuals procedents de la xarxa de clavegueram se sotmeten a un tractament primari. Aquest tractament consisteix en l’eliminació dels sòlids en suspensió, sediments, greixos i olis. Una vegada acabat el procés les aigües residuals es bomben a través d’una canonada de transport.
2.2. Canonada submarina
Es tracta de la canonada principal la missió de la qual és transportar les aigües residuals fins al punt d’abocament. Aquesta canonada és totalment estanca i per tant impedeix l’entrada d’aigua marina. La seva longitud pot arribar fins als 4 km i transcorre a profunditats de fins a 70 m.
2.3. Tram final difusor
El tram final de la canonada on es realitzarà la descàrrega de l’abocament es troba perforada amb l’objectiu de diluir la concentració dels contaminants facilitant la mescla amb l’aigua marina.
3. Funcionament dels emissaris
El procés de dilució de les aigües residuals en els emissaris submarins consta de tres fases:
Dilució primària
Es produeix en el doll de l’aigua residual i depèn de la diferència de densitat respecte l’aigua marina. Normalment l’aigua residual projectada puja cap a la superfície i en el seu camí disminueix la concentració dels contaminants portats perquè es dilueix amb l’aigua marina.
Dilució secundària
En aquesta fase es produeix una concentració superficial de l’abocament que fa possible que sigui mogut i dispersat gràcies als corrents marins.
Dilució terciària
En aquesta última fase desapareixen la major part dels bacteris patògens a causa de la salinitat del mitjà i a la radiació solar.
4. Procés constructiu d’un emissari submarí
En el procés constructiu d’un emissari submarí diferenciem clarament dues zones. La zona terrestre i la zona marítima.
4.1. Zona Terrestre
En la zona terrestre de l’emissari submarí es troba la planta de tractament. En ella es recullen els diferents col·lectors de sanejament que transporten les aigües residuals procedents de la xarxa de clavegueram, a través d’una cambra de derivació. Des d’aquesta cambra es condueixen les aigües residuals cap al sistema de tractament primari. Una vegada separats els sòlids en suspensió es procedeix al seu bombament fins al nivell de sortida situat a una cota superior respecte el punt d’abocament final que es troba allunyat de la costa.
En aquesta fase de construcció s’han d’excavar rases, construir elements amb formigó armat, impermeabilitzar estructures i realitzar connexió amb el sistema de sanejament.
4.2. Zona Marítima
En la zona marítima de l’emissari submarí transcorre la canonada de l’emissari pròpiament dit fins a la zona d’abocament a l’interior de la mar.
En aquesta fase de construcció s’han de realitzar labors d’excavació i perforació en diferents tipologies de substrat, construcció d’ancoratges per a la subjecció de la canonada, transport i enfonsament de la canonada i col·locació de la canonada.
5. Impacte ambiental d’un emissari submarí
Els emissaris submarins, encara que estan dissenyats per a minimitzar l’impacte ambiental, produeixen efectes adversos al mitjà. En major o menor mesura afecten la cadena tròfica i als paràmetres fisicoquímics del mitjà.
A més, en cas de trencament dels emissaris submarins es poden arribar a produir afectacions a la salut pública i a l’ús costaner, males olors i coloració superficial de les aigües marines.
Cal dir finalment, que existeix mètodes alternatius als emissaris submarins. El més interessant és la reutilització de les aigües residuals.
