24 hores / 7 dies

Què hi ha sota les ciutats?

25 abril 2016

Gratacels, catedrals, museus, places… Molts són els edificis que mai ens cansem de contemplar en les nostres ciutats, però, t’has plantejat alguna vegada que a sota d’elles també hi ha unes estructures igual d’importants i totalment necessàries per a la població?

Descobreix què hi ha sota les ciutats

1. Subsòls del passat

No va ser fins a mitjan segle XIX i principis del segle XX que es va començar a donar la importància que mereixia el món subterrani de les grans ciutats. Encara que molts afirmen que Londres posseeix la xarxa de metro més antiga del món, Nova York ja va començar a construir els seus primer túnels gairebé 20 anys abans. A més dels 1.600 km de metro, 10.300 km de clavegueram i més d’una dotzena de túnels formaven el gran laberint de carrers subterranis. Bars clandestins, túnels de contrabandistes, búnquers o biblioteques ocultes són alguns dels usos que han tingut els subsòls de les ciutats més importants al llarg de la història.

2. La Barcelona oculta

Encara que sembli mentida, no ha estat fins ara que es disposa d’un pla complet del subsòl del conjunt urbà de Barcelona. I tot gràcies a Rosina Vinyes, una estudiant d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui va dur a terme una profunda investigació per a la seva tesi doctoral durant set anys.

Subsuelo Barcelona

En el seu inèdit estudi, la primera conclusió de Vinyes és que “el subsòl de Barcelona no té molt a veure amb la superfície i cada vegada està més ocupat“. A més, l’arquitecte defineix alguns dels punts més importants de la ciutat -com ara, Plaça Catalunya- com “un caos“, en els quals no hi ha hagut cap projecte urbanístic i on la falta de transpiració suposa “un perill mediambiental al qual caldrà buscar una solució”.

Entre altres curiositats, la investigació ens ha permès descobrir coses com la peculiaritat de l’edifici del número 88-94 de la Rambla, que arriba onze plantes al subsòl, quan el més habitual és que s’endinsin un o dos pisos sota rasant; o bé conèixer la gran desigualtat de superfícies, que van des dels cinc als 30.000 metres cúbics, com la depuradora sota el Fòrum.

Tal com indica la investigadora,”l’ús del subsòl a les grans ciutats és determinant per al seu funcionament”, però la cada vegada més gran ocupació fa imprescindible “coordinar anticipadament l’ús”, ja que en un futur “cada vegada hi haurà més activitat humana sota terra“.

3. Vida sota terra

I és cert. A mesura que passen els anys, són cada vegada més les ciutats que aprofiten el seu subterrani per crear autèntiques infraestructures. És el cas d’Hèlsinki i la seva gran piscina subterrània a Itäkeskus, o el primer parc subterrani del món “Delancey Underground” -comunament anomenat “Low Line” – a Manhattan, amb una preciosa llum natural mitjançant claraboies de plaques solars i cable de fibra òptica , encara en construcció. Altres ciutats com Londres, han donat una nova utilitat a antics espais abandonats com els refugis antibombes. En aquest cas, Growing Underground ha dut a terme un projecte que ha convertit aquests llocs en plantacions de cultius hidropònics. Com? Tot gràcies a aigua fortificat amb minerals i llum led.

Plantaciones subterraneas Londres

Així doncs, podem veure que el món subterrani va molt més enllà de canalitzacions, canonades i clavegueram. Cada vegada coneixem millor la seva pròpia vida i cada vegada ens veurem més obligats a organitzar-la i aprofitar-la en el futur. Hidrotec es l’expert en el tractament de les canonades que passen pel subsòl de la ciutat de Barcelona. Contacta amb nosaltres i t’assessorarem!