Qui no ha tirat alguna vegada una tovalloleta higiènica pel vàter? Volent o sense voler segur que se us ha colat. Semblen inofensives i més quan se’ns venen com biodegradables, però, compte! Una darrere l’altra pot provocar taps de moltíssimes tones… Les tovalloletes o paper de cuina no es descomponen en contacte amb l’aigua com la cel·lulosa de la qual està feta el paper higiènic que pot ser rebutjat sense problemes pel vàter. Aquestes estan fabricades de fibra compactada a pressió que després es va desfilant. Els fils s’uneixen entre ells al costat d’altres productes que la gent també llança per les canonades i sumant i sumant es formen taps. Un dels casos més espectaculars va tenir lloc a Londres on es va extreure una bola enorme de 15 tones d’oli i greix que va encallar la canonada durant tres setmanes.
La majoria de les tovalloletes humides del mercat, ja siguin higièniques, per a nadons o desmaquillants, i qualsevol que sigui la seva aplicació, no es degraden prou ràpid com per evitar l’obstrucció de les canonades. Aquest fet s’està convertint en un greu problema del qual a simple vista sembla col·lapsar les canonades i poden arribar a fer malbé bombes, depuradores, conductors i trencaments en els equips de les diferents estacions de bombament d’aigües residuals de la ciutat.
La seva biodegradabilitat no és del tot certa, les tovalloletes triguen mesos a descompondre’s. No els dóna temps a desfer-se des que cauen pel vàter fins que arriben a la depuradora. En aquest espai és quan s’acumulen formant greus embussos. El seu procés de degradació és realment tan lent que arriben gairebé intactes a les depuradora. I és que no és sorprenent, ja que a més de fibres de cotó i raió, algunes tovalloletes contenen resines plàstiques com el polièster, polietilè i polipropilè. La principal tasca és deixar-ho clar en els envasos i en segon lloc conscienciar la població.
Tants quilos de tovalloletes llençats al vàter han fet que alguns fabricants introduïssin propietats per a la seva teòrica biodegradabilitat. Però, és segur llançar-les al WC? Fins i tot, si es comercialitzen com ‘un sol ús’, absolutament no ho són. Aquesta és la veritat. Al cap de l’any, els nostres equips treuen tones d’aquest material dels embussos a les xarxes de sanejament de les ciutats. Hores i hores per les clavegueres eliminant aquests elements tan perjudicials. Sovint a mà. Imagineu!
Tot el que llancem al vàter no desapareix sinó que pot acabar provocant greus embussos a les canonades, el que no només ens deixarà unes hores o uns dies aïllats sinó que el sobre cost en sanejament serà milionari, depenent del nivell d’embús. Uns taps que es poden crear en qualsevol punt del recorregut des del baixant de la casa fins a la depuradora.
Però no només les tovalloletes perjudiquen la xarxa de sanejament i no només el problema es tracta d’embussos, sinó que va molt més enllà. És d’àmbit mediambiental. Normalment les tovalloletes estan impregnades de sabons i altres productes químics que poden arribar a contaminar l’aigua. Xavier Yagüe, gerent d’Hidrotec, afirma que les xarxes interiors de la cases tenen arquetes cegues en què s’acumula de tot l’inimaginat i més. Des de sabons, els quals en canonades que tenen poca pendent al final es solidifiquen i queden com pedres, fins pilotes, llaunes, ampolles, motxos de fregona, coberts, etc.
En definitiva, un gest tan senzill com posar una petita paperera al lavabo pot estalviar diners, uns quants ensurts i tenir cura del medi ambient. Et pot semblar que tot el que tires al vàter desapareix, però encara segueixen aquí danyant dia a dia i en silenci les canonades.
Mai, però mai, llencis tovalloletes al WC, ja sigui el teu, d’ús públic o el del veí. El vàter no és una paperera. Conscienciem-nos!
