Què són els PIGSS?
L’acrònim PIGSS significa Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament, i és el marc operatiu a Espanya des de l’any 2023 segons el Reial decret 665/2023.
El RD 665/2023 obliga a determinades poblacions redactar un Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament que permetrà gestionar òptimament els sistemes de sanejament i minimitzar l’impacte ambiental (reduir la contaminació associada als abocaments per desbordament del sistema de sanejament VDSS).
Principals actuacions derivades de la implementació dels PIGSS
L‟aplicació dels PIGSS comporta una sèrie d‟actuacions necessàries per al desenvolupament dels diferents punts normatius. Entre aquestes actuacions destaquem:
- Caracterització i aixecament cartogràfic (planimètric i altimètric) de la xarxa de sanejament per poder modelitzar i avaluar el sistema hidràulic. Cal disposar del detall dels diferents elements constituents (bombeigs, col·lectors, dipòsits, pous, punts d’abocament, entre d’altres).
- Diagnòstic inicial de l’estat de la xarxa de sanejament tant des del punt de vista estructural com operatiu.
- Creació d’un model de simulació hidrològic i hidràulic que permeti reproduir el comportament del sistema de sanejament en condicions de pluja i cabal sec, així com calcular freqüències i abocaments, amb l’objectiu de valorar mesures correctores (sistemes urbans de drenatge sostenible “SUDS”, tancs de tempesta, sobreeixidors i monitorització en temps real).
- Disseny de programes dinspecció, neteja i rehabilitació de la xarxa de sanejament.
Com es fa el diagnòstic de l’estat de la xarxa de sanejament per als PIGSS?
El diagnòstic inicial de l’estat de la xarxa de sanejament es fa mitjançant inspeccions dels diferents trams. En funció de la tipologia del municipi s’inspeccionarà un mínim del 10% de la xarxa de sanejament, i serà recomanable el 100%. En el cas de col·lectors visitables les inspeccions es realitzaran directament per part de tècnics o operaris qualificats formats en espais confinats o bé amb lajuda de drones aeris. En canvi, els trams formats per col·lectors no visitables, aquestes inspeccions es realitzaran mitjançant
equips de càmera TV robotitzats
.
La identificació i classificació de patologies, així com els informes dinspecció generats hauran de seguir les directrius fixades per la norma UNE-EN 13508-2003+A1:2012 . Cal remarcar que aquests informes inclouran la classificació de l’estat estructural i operatiu de la xarxa segons la metodologia anglesa Sewer Risk Management (SRM) o un altre mètode substitutiu.
El seguiment d‟aquestes normes permet la unificació de criteris i disposar d‟un registre de dades estandarditzat i fiable, que servirà per comparar l‟evolució de l‟estat de la xarxa de sanejament en el temps.
Com es fa la neteja de la xarxa de sanejament?
La neteja hidrodinàmica de canonades es realitza mitjançant camió cuba mixt d’impulsió i aspiració, que arrossega els sediments i residus, aspirant-los per retirar-los. Per optimitzar la neteja del col·lector en funció del tipus de sediment existent, es connecten diferents tipus de toveres a l’extrem de la mànega. És rellevant indicar també l‟existència de camions recirculadors que milloren el rendiment de les operacions de neteja i alhora les fan més sostenibles.
Aquests camions reciclen a l’interior de la cisterna l’aigua residual aspirada, separant el residu sòlid de l’aigua neta. Aquesta aigua neta recuperada s’impulsa de nou per netejar el col·lector.
Cal esmentar que moltes vegades els operaris del camió han d’accedir a l’interior del pou, és a dir, treballar en un espai confinat amb risc biològic. Aquest fet obliga a tenir permís d’entrada, implementar procediments de treball especials, disposar dels EPI adequats (trípode, arnès, anticaiguda, detector de gasos, casc, guants, roba especial, botes de seguretat, ulleres de protecció, màscara, així com equip de respiració autònom en ocasions).
Com es fa la rehabilitació de la xarxa de sanejament?
En el cas que durant els treballs dinspecció es detectin patologies i defectes estructurals haurem de rehabilitar els trams afectats per recuperar el nivell de servei necessari. Per rehabilitar les canonades i els col·lectors es recomana utilitzar Tecnologies Sense Rasa, que permeten recuperar ràpidament l’estat de servei de la xarxa, d’una manera sostenible, estalviant costos i sense afectar l’operativa diària de les poblacions o indústries.
Entre les tècniques més utilitzades tenim:
- CIPP (Cured‑In‑Place Pipe). Denominada també “encamissat mitjançant màniga contínua”. S’introdueix a l’interior de la canonada una mànega impregnada amb resina que es guareix in situ mitjançant l’acció de llum ultraviolada. El resultat és una nova canonada totalment continuada sense presència de juntes.
- Part-Lining. Coneguda com a “packers”, es tracta d’una tècnica de reparació puntual. S’introdueix a l’interior de la canonada un empacador envoltat d’una làmina de fibra de vidre impregnada amb resina i s’ubica a la zona afectada. Un cop situat s’infla l’empacador perquè la fibra impregnada s’adhereixi a la paret interior de la canonada. Passades unes hores l´empacador de desinfla i es retira, quedant la zona completament reparada.
Avantatges de l’aplicació dels PIGSS
Redactar i complir els requeriments dels PIGSS no és només una obligació legal. S’ha de prendre com una
Dissenyar, planificar i desenvolupar un programa preventiu adequat d’inspecció, neteja i rehabilitació permet prioritzar les inversions i mantenir la xarxa de sanejament en un nivell de servei adequat, evitant exfiltracions que produeixen contaminació al medi i infiltracions que eleven els costos de depuració, així com abocaments per desbordament del sistema.
